Us cito una part de la nota de Raimon Obiols del dia 11 de setembre, que em sembla especialment recomanable:

“Davant d’una eventual sentència provocadora del Tribunal Constitucional, hem de ser conscients que el principal risc no és a “Madrid”; és a Catalunya: un risc de divisió, fragmentació i descomposició.

La dreta espanyola vol que a Catalunya es produeixi precisament aquest  escenari de divisió exasperada entre els partits i d’allunyament creixent de la ciutadania. Ho vol per motius alhora tàctics i fonamentals. Tàcticament,  l’electorat català és el bastió que ara per ara impedeix un govern espanyol del PP. Des d’un punt de vista més fonamental, el nacionalisme de la dreta espanyola pretén l’anorreament de qualsevol perspectiva d’afirmació catalana i de reforma plurinacional de l’Estat.  Per un motiu i per l’altre, la dreta espanyola pretén destruir els consensos bàsics de la societat i de la política catalanes. Ningú des de Catalunya els hi hauria de fer el joc.

Preparar el futur de Catalunya és sobretot treballar per assegurar-ne la unitat.  Els partits han de garantir la unitat política i social de Catalunya; la confluència de tots ells, inclosos els de la oposició, en una resposta  comuna no significa la seva absorció en les posicions del govern.

Aquesta no és sols una exigència tàctica dels propers mesos. Ho és també pel que fa a una veritable estratègia nacional pels propers anys. El futur de Catalunya depèn de la nostra capacitat de federar tots els talents i energies en una causa comuna. Això no significa l’arranament en posicions menors. Ens calen idees ambicioses: són les peces a moure en el tauler d’escacs de la societat i de la política catalanes; peces que es poden perdre o poden ser l’inici d’estratègies guanyadores. El joc de la democràcia i dels consensos socials ho determinarà. Però a Catalunya tota estratègia que vulgui guanyar requereix la unitat” .

Jo hi estic d’acord. I vosaltres?