Aquest és el moment de l’any dels bons propòsits, gairebé més que els primers dies de gener. Igual que els editors de fascicles us proposen una nova col.lecció, jo us proposo un bon propòsit pel curs que engega. No és gens original, és el clàssic “Carpe diem” : aprofita el dia, aprofita la hora, viu intensament allò que t’ha toca de viure, sigui el que sigui. Us reprodueixo aquí un meravellós poema de  Wislawa  Szymborska, la poetessa polonesa que va guanyar el Premi Nobel fa uns quants anys (el 1996) , que recorda aquest fet tan senzill: cada dia, cada moment és únic.   Res no passa dues vegades

Res no passa ni passarà mai
dues vegades. A causa d’això
hem nascut sense pràctica
i morirem sense rutina.

Encara que fóssim els alumnes
més llonzes de l’escola del món,
no tornarem a repetir
ni cap estiu ni cap hivern.

No hi ha un dia bessó d’un altre
ni dues nits de ben semblants,
dues besades de forma igual
ni dues idèntiques mirades.

Ahir, quan algú va esmentar
el teu nom en veu alta,
per a mi va ser com si una rosa
hagués entrat per la finestra.

Avui, ara que estem junts,
m’he tombat de cara al mur.
Una rosa? I què és una rosa?
És una flor? O bé una pedra?

Per què, mala hora, t’interposes
amb una por innecessària?
Existeixes, doncs has de passar.
Hauràs passat, i serà bell una altra vegada.

Somrients, mig encerclats,
provarem de retrobar la concòrdia,
per bé que som tan diferents
com dues gotes d’aigua.

WISLAWA SZYMBORSKA, Vista amb un gra de sorra, ed. Columna, Bcn,1997.
(traducció de Josep M. de Sagarra)