Després de l’agressió informàtica patida he passat uns dies molt col.lapsada per la feina, així que no tenia temps ni energia pel bloc. Però vaig coincidir el divendres amb l’Assumpció Vila i em va recordar que tinc col.legues a la xarxa. Doncs… ja torno a ésser aquí Assumpció!

El cas és que la setmana ha estat intensa i plena de fets a comentar, però en una única nota no hi ha espai. Algunes d’aquestes coses tenen a veure amb la memòria . Per començar dilluns vaig fer de moderadora en una taula rodona en què participaven dues meves professores de fa molts anys: Dolors Condom i Montserrat Mestres, junt amb el cronista oficial de Girona, el Sr Mirambell i en Guillem Terribas. Parlàvem de l’escola Eiximenis, que fa 100 anys enguany, i de la seva influència a la història de la ciutat de Girona. Va ésser un acte entranyable i hi vaig disfrutar de debò. I, per acabar bé el dia, varem anar a sopar amb algunes de les mares de la classe de la meva filla més petita, que, com jo i com els seus germans, és també alumna de l’escola. Varem riure una estona, per descomptat.

De l’inici de la setmana passo al final : he anat aquest dissabte a Figueres a la presentació d’un llibre de Joan Armangué: la memòria de la feina feta des de l’alcaldia de Figueres li ha donat peu a publicar un llibre “Fem Empordà” en què hi ha, a més, gairebé una vintena de col.laboracions a tall d’epíleg que el converteixen en una peça molt interessant per estimular el debat sobre l’Empordà i el seu futur. S’hi defensa, per descomptat, un concepte de l’equilibri territorial a la demarcació de Girona basat en la xarxa de ciutats que defuig la radialitat a l’entorn de la capital. Com em deia Ramon Boixadós en acabar: sempre estem lluitant contra el centralisme: tothom l’exerceix al seu nivell. Montse Palma i Pasqual Maragall, que ha tancat la presentació, han acompanyat també a en Joan en aquest acte que ell ha viscut amb una emoció palpable. El lloc, a més, era insuperable: sota la cúpula del Museu Dalí. Ha estat un plaer assistir-hi, compartir amb ell aquesta emoció, i retrobar molts amics empordanesos i,especialment, figuerencs i figuerenques.

Acabo recomanant-vos un bloc que editen alguns dels meus companys de classe del Master de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra. Feu-hi una ullada i veureu com treballen els joves politòlegs.