S’acaben les Fires de Girona de 2008. Aquest any m’han passat volant. Molts actes d’avui s’han hagut d’anul.lar per culpa de la pluja, entre altres el castell de focs artificials (m’he posat una fotografia d’un altre any per consolar-me). Necessitem molt l’aigua, però sap greu que, amb l’esforç de preparació que tantes i tantes persones, coordinades pels responsables municipals, fan per oferir un programa de Fires lluït, la pluja hagi obligat a cancel·lar tants actes.

Ahir vaig anar a portar la meva filla petita i una amiga a les atraccions de La Devesa. Hi havia gent, però no tanta com esperava. Ho sento pels firaires. D’ençà que l’any 2003 com a tinent d’alcalde de promoció de la ciutat em va tocar ocupar-me de les Fires, vaig conèixer de més a prop, i vaig entendre molt millor la seva feina. Per això, mentre va caient la pluja, mentre notem, des de la comoditat de casa, el fred que arriba, em sap greu pels firaires. Han fet les seves inversions, la seva planificació, esperant que tot vagi bé i sense que hi puguin fer res, el temps, la meteorologia , contra la qual ben poca cosa hi poden fer, farà que dels beneficis esperats siguin molt menys dels previstos. Treballar al carrer és dur. I es així: no pot ploure mai al gust de tothom.

De tota manera les Fires ens han deixat moments molt bons, tradicionals o transgressors, a gust de cadascú, i, per descomptat excel.lents representacions de teatre dins de Temporada Alta . Pels més joves, les barraques, plogui o no, han tornat a ésser lloc de trobada multitudinària com cada any. I a partir d’ara mateix ja només ens queda esperar les properes Fires del 2009.