La decisió de fer un nou hospital Trueta va ser, el 2005, una decisió tècnica. Al llarg del 2004 enginyers i arquitectes del Departament de Salut varen revisar tots els centres de l’empresa pública Institut Català de la Salut, l’ICS, ja que presentaven diverses problemàtiques a causa d’haver patit una forta desinversió. L’informe de la gerència d’infraestructures aconsellava, per al Trueta i per a l’hospital de Tortosa (no per als altres hospitals de l’ICS) la construcció d’un nou centre per la dificultat tècnica per fer les necessàries reformes estructurals i per l’excessiu cost que tindrien. Per això l’any 2005 es va fer pública la decisió de construir un nou hospital Trueta i es va iniciar la definició del pla funcional amb la participació dels professionals del centre. Es va encarregar, llavors, el projecte preliminar. El 2006 es va aturar el procés per incloure-hi la nova Facultat de Medicina de la UdG. Si no hagués estat per això, segurament el nou Trueta ja estaria acabat o molt avançat. Prenia cos, així, la decisió d’apostar fort pel nou Campus de Salut de Girona integrat pel nou hospital Josep Trueta, la Facultat de Medicina – Infermeria, l’Institut de Recerca’Investigació Biomèdica (Idibgi), l’equipament sociosanitari de Mutuam i la dotació de sòl industrial dedicat a les activitats econòmiques que l’emergent sector biosanitari requereix, aquest darrer dins del terme del municipi de Sarrià.

Es va crear, llavors, una comissió presidida per Dr. Joan Rodés per definir l’ambiciós projecte, en què el nou hospital ha d’ésser el pal de paller d’un pol de coneixement, de servei, de docència i d’activitat econòmica molt important per a la Girona del segle XXI, però amb un radi d’influència que s’estén a l’Eurodistricte i l’Euroregió de la qual formem part. El compromís polític, que la UdG ha complert i l’Ajuntament i la Generalitat no, era incloure el projecte dins una “agrupació europea de cooperació transfronterera”, seguint el camí que es va recórrer per fer avançar l’hospital europeu de Puigcerdà. En el procés es varen aconseguir fons Feder per a la construcció del centre de recerca.

El 2009 es va iniciar la redacció el projecte bàsic del nou hospital, que creixia poc en llits i més en quiròfans i en capacitat d’atenció ambulatòria, per poder atendre les 220.000 consultes externes anuals previstes. El projecte havia d’incloure també un potent servei d’urgències i la zona de malalts crítics, així com aules i laboratoris incorporats al mateix centre per la Facultat de Medicina – Infermeria complint el pla Bolonya. El 2010 es va presentar. Tenia un cost total de 250 milions, un cost proporcionat al volum d’activitat i costos anuals del servei públic de salut a la nostra regió sanitària, que té un pressupost anual de 800 milions; el del Trueta és de 140 milions, i el de l’ ICS a Girona 250 milions, dins un pressupost global anual del Departament de Salut d’uns 9.000 milions euros per a tot Catalunya. Quines poden ser, doncs, les raons per deixar perdre un dels projectes més importants per a la Girona del segle XXI i la regió de la qual formem part?

El Govern de la Generalitat és el govern autonòmic de l’Estat que ha fet les retallades més importants en el sistema sanitari públic, malgrat que ja teníem una despesa molt baixa, de 1.300 euros/persona/any el 2010. A la regió sanitària de Girona això és més greu perquè, essent la regió més eficient de Catalunya (1.000 euros/persona/any), s’ha retallat també el mateix. A més de la reducció de la despesa, en el darrer any i mig ha quedat palès que el govern ha renunciat totalment a liderar, des del sector públic, el sistema de salut. Mentre el govern català va reduint l’activitat sanitària pública, el nou reial decret de 20 abril de 2012 del govern del PP ha canviat, de cop, en una operació sense precedents, el model del sistema sanitari de tot l’Estat. A través d’un reial decret publicat al BOE s’ha modificat la llei general de sanitat i s’ha deixat de garantir l’atenció universal. És per aquest canvi de model, que porta a una reducció de l’activitat del sistema públic de salut, que s’arriba a la conclusió que no cal ja un nou hospital Trueta. És per això que amb una ampliació de l’hospital Santa Caterina a Salt, com la que planteja l’alcalde de Salt, o amb una reforma de l’actual edifici, ja n’hi haurà prou per poder acollir l’activitat pública, atès que es preveu una derivació creixent d’activitat al sistema privat.

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, considera el projecte del nou Trueta “faraònic” mentre reclama a l’Estat obres de molt més cost, com el nou túnel per soterrar el tren convencional i l’enderroc de les vies del tren, valorats en 350 milions d’euros. Cal tenir present que, per posar un exemple, el cost d’un kilòmetre del TAV és de 10 milions d’euros. Per tant, els 100 kilòmetres fets a la nostra demarcació han costat, pel cap baix, 1.000 milions d’euros. L’actual alcalde demostra així, de nou, que, malauradament per a la ciutat, pensa més en el seu partit que en la defensa dels interessos de Girona i els gironins, especialment quan les responsabilitats corresponen a la Generalitat.

En primer lloc cal tenir present que l’actual indefinició condemna els pacients de l’hospital, els seus familiars i els 1.500 professionals que hi treballen a una situació de provisionalitat, sense un horitzó definit ni tan sols pel que fa a les reformes mínimes imprescindibles per poder mantenir l’edifici mentre no es disposi d’una alternativa. Cal amb urgència un nou informe tècnic sobre aquesta darrera qüestió. Un altre element que genera inquietud a la ciutat és la manca de definició sobre la ubicació del centre. Una ciutat de la dimensió de Girona no pot renunciar en cap cas a tenir un equipament hospitalari públic de referència.

Per sortir de la crisi ens cal ambició i lideratge per definir i prioritzar els projectes de futur. Per nosaltres queda clara l’absència de lideratge polític en relació amb aquest projecte. Per això pensem que l’única manera d’avançar vindrà de la força de la societat gironina per defensar-lo. Cal un moviment col·lectiu per reclamar-lo. Si som capaços de reclamar infraestructures de mobilitat, com carreteres o ferrocarrils, hem de saber reclamar un servei bàsic com és un hospital de referència per al present i el futur de la nostra ciutat. A més, creiem que l’hospital ha de ser l’eix d’un gran centre de serveis d’alt valor afegit, ajustat a costos per la seva complexitat, que pot ajudar a formar, retenir i atraure talent de Catalunya, Espanya, i el sud d’Europa, especialment de França. En una demarcació com la nostra, que expulsa talent i d’on marxen els joves titulats a una velocitat creixent, i on l’atur arriba ja al 26%, el Campus de Salut de Girona pot ser una punta de llança de la nostra recuperació econòmica, per les possibilitats que obre en docència, en recerca, en innovació i en desenvolupament d’empreses del sector salut. Pot ser, a més, un motor de canvi per potenciar Girona com un dels pols de l’Euroregió Pirineus – Mediterrani que parla català, castellà, anglès i francès.

No fer el nou hospital Trueta és una manca de visió de present, però, sobretot de futur. Salvar el Campus de Salut de Girona és apostar pel futur, generar confiança, treballar proactivament per deixar enrere la crisi. L’aposta per la inversió en coneixement és el camí, i ens cal ambició política. Els pecats d’omissió poden ser pitjors que els errors d’acció. Sense ambició Girona quedarà arraconada del progrés, i en el futur ens jutjaran per la nostra capacitat d’haver fet el que calia quan calia, o no.