“Sant tornem-hi”
Aquesta setmana ha tingut per patró “Sant tornem-hi”. Per prevenir allò que els periodistes (més que no pas els professionals del meu ram la psicologia) en diuen la “síndrome post-vacacional” , res millor que procurar mantenir, en la mesura del possible, aquelles activitats que fan de les vacances un temps tan plaent: estar amb els amics, passejar, llegir amb calma, escoltar música,… Ni que sigui una mica, cal intentar no deixar-se arrossegar per la rutina, almenys no de seguida. I , per descomptat, aprofitar la part positiva de la “rentrée” . Jo he de dir que , com a la mainada li agrada tornar a trobar els amics de l’escola, m’agrada el retrobament amb molts amics que durant l’estiu no he vist. Avui he anat a les celebracions de l’onze de setembre que han organitzat a Girona l’Ajuntament i la Delegació territorial del govern i m’ha agradat retrobar molts companys : l’Anna Pagans , els regidors i regidores de l’Ajuntament de Girona, parlamentaris de les diferents Cambres, diputats provincials, la rectora de la UdG, amics i amigues del món sindical i empresarial gironí, cossos de seguretat i bombers, la “canallesca” (molt ben representada),… La llista és massa llarga per completar-la . A més avui m’ha fet especial il.lusió retrobar als companys de la Delegació del govern que, sota la direcció de’n Jordi Martinoy, s’han ocupat de, de nou, fer de la trobada a S. Pere de Galligans un espai agradable, que comença ja a tenir aspecte de tradició: la Roser Paulí , la Pilar Roure, més jove que mai, amb el seu inseparable Raimon, en Josep Maria Virolès , per qui tinc debilitat, la Núria Comajoan, la Ramona Celis, l’Emili … i la col.laboració especial del gran Quim Lladó. Realment són un “dream team” . De la música avui se’n ha ocupat la Girona Banda Band que va millorant de concert a concert . Aquesta és una iniciativa que segueixo amb interès en la que , a més, hi participen bons amics. M’ha agradat veure l’Amadeu Mora, excelent professional, bon amic, en plena forma, amb la seva flauta travessera, o l’Aureli Alvarez, amb el seu clarinet, o en Pere Madrenys, o….. Si podeu , aneu a escoltar-los en el seu proper concert.
Hi ha moltes coses que m’agraden del mes de setembre. Una de les que gaudeixo aquests dies és compartir amb els meus fills, molt especialment amb la més petita que comença segon de primària, la il.lusió pel nou curs. Llibretes i llibres nous, gomes d’esborrar que fan encara olor de “nata”, un nou estoig i motxilla nova, i, en el seu cas, un clarinet a punt d’estrenar que és un nou món per descobrir. Per les famílies aquest és un mes de molt esforç econòmic, però també de il.lusions noves, sobretot pels més petits, que tenen una vivència i una percepció del temps diferent de la nostra. Un mes d’un infant és més llarg que un mes d’un adult, i el que significa per ells tot un nou curs, és també molt més que per nosaltres. És un privilegi tenir la possibilitat de mirar el món a través dels ulls dels nens: només cal dedicar-los una mica de temps i escolta atenta. Es descobreixen sempre un munt de coses. La setmana entrant serà la setmana del retorn a l’escola: si podeu i teniu nens i nenes a prop, és una bona setmana per estar molt per ells. No només se’n beneficiaran ells. Ja m’ho direu.
En tot cas :que us sigui lleu “a tots i totes”¡¡.
Tienes razon Pia septiembre es un mes de novedades. Para los niños que empiezan una etapa nueva, todo es espectacion para ellos
como sabes tengo una niña (6 años) que ha empezado primaria, que casi no puede con la mochila cargada de libros. Pero lo que mas ilusion le ha hecho es la agenda escolar.
Ayer venia super contenta por que ya habia escrito en ella. Descubrir la agenda!… cuando pasen los años se dara cuenta realmente el valor que tiene la agenda.
Estos primeros dias para todos es empezar una nueva etapa, un nuevo curso etc…
Hola Roser
La teva filla ja té sis anys¡¡ La recordo al cotxet. Realment val la pena disfrutar amb les criatures de les emocions d’aquests dies.
Records a les teves companyes del barri.
Pia