Avui en el Ple municipal de l’Ajuntament de Girona hem debatut i votat una moció presentada per la ANC que ens proposava “Donar el nostre suport a la “via catalana” com a manifestació que el poble català és subjecte polític i jurídic plenament solidari per a decidir per sí mateix el seu futur“. Com a grup municipal socialista hi hem donat majoritàriament suport, amb 5 vots favorables, entre ells el meu, i 1 abstenció. Ho hem fet perquè la moció emfasitza un aspecte de la “via catalana” amb el que coincidim plenament: el que reclama poder exercir el “dret a decidir”, el que reclama “volem votar”. No ho hauríem fet si l’accent hagués estat posat en la defensa de l’opció de la independència de Catalunya com la millor forma de relació entre Catalunya i Espanya. Per nosaltres avui la prioritat de l’agenda nacional, i la prioritat del catalanisme en el seu conjunt, passa per activar els mecanismes polítics i jurídics per fer possible que el poble de Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur en referèndum. Aquest objectiu és avui compartit a Catalunya per una àmplia majoria social i política.  Aquesta és per nosaltres la primera batalla a guanyar per poder, després, escoltar i debatre les diferents propostes i alternatives que legítimament es presentin. Primer de tot i de manera inajornable, cal que ens dotem de la capacitat política i jurídica per decidir. Això genera consens i la història ens ensenya que és en els moments en què el catalanisme ha anat unit quan Catalunya ha avançat més des del punt de vista dels drets i lllibertats . Si es fa així, a més, ajudarem a que aquesta sigui, veritablement, l'”hora d’Espanya”: El moment en què l’Estat mogui fitxa i sigui capaç de dir quina proposta fa a Catalunya per reformular les relacions Catalunya – Espanya sobre noves bases que ens portin a superar l’estat d’insatisfacció avui àmpliament majoritari a casa nostra. La nova relació hauria de basar-se en un lliure pacte de sobiranies de caràcter bilateral que donés resposta a les demandes primordials de reconeixement del nostre caràcter nacional i de les nostre singularitats, al blindatge competencial, al sistema de finançament i també a la nostra presència en els organismes europeus i internacionals en la mesura del possible. Per això ens hem reiterat en què , per nosaltres, la prioritat és avui assolir el dret a decidir.

Tanmateix jo he fet públic que, personalment, no participaré a la cadena humana. Per mi, en la meva responsabilitat com a cap de llista d’un grup que ha estat votat per molts gironins i gironines que tenen posicions plurals sobre quina ha d’ésser la millor forma d’aconseguir un major autogovern per Catalunya, no he de participar en un acte en el que els participants “seran comptats” com a partidaris de la independència, tal com han dit els organitzadors. Sé molt bé que hi participaran moltes persones que estan a favor del dret a decidir, i no han decidit encara el seu vot un cop es convoqui la consulta, així com persones que el que volen és, sobretot, fer constar la seva insatisfacció amb el tracte injust que des de l’Estat espanyol es dona a Catalunya. Aquests són sentiments i objectius que comparteixo plenament. La meva condició de càrrec electe m’obliga, però, a ser especialment curosa en les meves manifestacions públiques i , per això participaré en els actes unitaris,  i en els que reclamin més autogovern i l’exercici del dret a decidir i,en canvi, no a la “via”. Sigui dit tot des del major respecte per tots i cadascún dels i les participants en aquest acte festiu , massiu i ciutadà que serà, de ben segur, el de la tarda de la Diada.