Escrit per Nou Cicle Editorial, Política catalana, Portada, Socialisme 27 jul 2011

La premsa s’ha fet ressò d’un acord que, pel que sembla, ha tingut lloc entre dos dirigents socialistes sobre l’estatut dels diputats i diputades del PSC al Congrés dels Diputats. Suposem que es tracta d’una de tantes esmenes que hom està presentant, sobre diversos temes, a les ponències congressuals. Si és així, és una bona cosa, perquè contribueix al debat sobre un tema certament important. Si, en canvi, com algú ha assenyalat i els mitjans de comunicació semblen entendre, no es tractés d’això, sinó d’un acord precuinat des de dalt per al congrés, no ens semblaria bé.

No és el moment de tancar processos, menys encara de tancar-los en fals. És hora de donar veu al partit, en la seva pluralitat, de promoure el debat lliure a les agrupacions; d’obrir el debat més enllà, als nostres simpatitzants i amics; de copsar quin és l’estat d’opinió de la societat catalana sobre els temes que debatem.

L’estatut dels diputats i diputades del PSC al Congrés dels Diputats és un tema important que s’haurà de tractar en el congrés del partit. Però cal no perdre de vista les prioritats. Essent aquesta una qüestió important, no és, en les presents circumstàncies, la més important ni la més urgent de les que haurà d’abordar el congrés del partit. Concentrar el debat en aquesta qüestió podria significar menystenir o eludir altres qüestions essencials, obrint la via a un congrés decidit des de dalt, amb un resultat merament continuista. Una “victòria” congressual d’aquesta mena seria pírrica; no generaria el necessari nou inici que necessitem i podria significar un declivi difícil de recuperar.

Les qüestions essencials del congrés del PSC són les que fan referència a la necessària regeneració de la política, a la renovació profunda del partit, del seu model organitzatiu i del seu equip dirigent; les relatives a la crisi econòmica i social que estem vivint i a com sortir-ne amb un nou projecte del socialisme democràtic, capaç de posar en cintura la selva capitalista que ha fugit de mare en el pla global; les relatives a la política que cal realitzar a Catalunya i a l’aliança de progrés que cal bastir per al 2014 com a alternativa vencedora.

La posició de Nou Cicle sobre el grup propi al Congrés dels Diputats és coneguda: pensem que cal mantenir i refermar els acords que van donar origen a la unitat socialista a Catalunya, a la constitució del PSC i a la seva articulació, des de la sobirania, amb el PSOE. No és possible un model regressiu respecte a aquests acords fundacionals. Seria retrocedir a abans de la unitat socialista. Seria deixar molta gent a fora quan és hora de retrobar gent i d’incorporar-ne de nova.

El congrés del PSC no pot renunciar al grup propi que els acords de la unitat socialista contemplen, que va ser una realitat durant les dues primeres legislatures i que va desaparèixer a conseqüència del 23-F i de la consegüent reforma regressiva del reglament de la cambra. El congrés del PSC ha d’encarregar a la direcció elegida que negociï i pacti amb la direcció del PSOE la fórmula que doni resposta a aquesta necessitat.

Nou Cicle, 27 de juliol