Per pròpia iniciativa (i a petició de la família), tanco el blog per vacances. No me’n puc estar, però, de fer abans unes darreres reflexions d’estiu que tinc ganes de compartir amb vosaltres:

Estem enmig de la pitjor crisi econòmica que la meva generació ha conegut, és cert. Tenim molta feina a fer perquè moltes coses han de canviar si volem enfilar el camí de la recuperació. Hi ha, doncs, motius per la preocupació. Però jo, avui, prefereixo destacar algunes grans bones notícies:

Sembla impossible, però fa només 6 mesos que hem tingut la gran alegria dels darrers anys per la política mundial: l’accés de Barack Hussein Obama a la Presidència d’Estats Units. Permeteu-me citar el meu bon amic Joan Manel del Pozo, que, quan en parla, diu, emfàticament: “Quina sort que hem tingut!” . Passi el que passi en el futur, la irrupció del President  Obama en el panorama polític internacional és una alenada d’aire fresc,  que demostra que els millors guanyen a vegades (sobretot quan la bondat va acompanyada de intel·ligència racional , i de intel·ligència emocional, i de capacitat organitzativa i de confiança en la humanitat -i en un mateix- i  de creativitat i de il.lusió, i de tantes altres coses), i que els somnis a voltes es fan realitat.

Dieu-me il·lusa però per mi aquesta ha estat una de les grans satisfaccions polítiques dels darrers temps.

A nivell més domèstic no cal que repeteixi que marxar de vacances amb l’acord més federalitzant que hem pactat mai amb l’Estat tancat, és quelcom a celebrar també.

Però, canviant de tema, i pensant en aquest estiu:

Us desitjo que desperteu les vostres capacitats més creatives i emprenedores.

Si teniu fills, ara és un bon moment per dedica’ls-hi  més atenció, encara que només sigui per sentir passar el temps com qui permet que la sorra s’escoli entre els dits. Compartiu amb ells i amb elles la “joie de vivre”, que sovint acompanya l’estiu. Si aquests darrers mesos han demostrat, als que encara no ho sabien, que no hi ha gaire res de definitiu i d’estable en el món en què vivim, segurament el millor que podem fer amb els fills és ajudar-los a mirar el món amb curiositat, amb il.usió, amb imaginació i amb creativitat. Com deia fa uns mesos Didac Lee, un dels referents en “empreneduria” pe la joventut catalana, en un article a El periódico que us cito, “… el emprendedor ¿nace o se hace? En mi opinión, el hecho de emprender es un arteciencia. Se necesita mucha técnica que podemos aprender y perfeccionar. Sin embargo, hay aspectos difíciles de enseñar: pasión, ilusión, inquietud, disciplina, espíritu de sacrificio, perseverancia, humildad… ¿cómo adquirirlos? Deben inculcarse desde niños: en la escuela, actividades extraescolares y especialmente en casa. El papel de los padres es clave a la hora de forjar un espíritu emprendedor. Mostrarles que las cosas no se reciben, sino que se ganan, contribuye a mejorar su capacidad de sacrificio. Hay que enseñarles que, pese a las dificultades, nadie puede quitarles el derecho a soñar y luchar. Es complicado llevarlo a la práctica: todos queremos dar a nuestros hijos lo que nosotros no hemos tenido. Pero son esas carencias las que nos han generado el hambre necesario para ambicionar un futuro mejor….”. No puc estar-hi més d’acord.

Jo començo les vacances amb moltes ganes de “carregar piles” pel nou curs, que espero amb il.lusió i amb  moltes idees que l’estiu m’ajudarà a perfilar i  madurar.

I finalment, i al fil d’un poema que m’agrada especialment: us desitjo que aprofiteu les vostres hores de llum i d’esplendor a l’herba perquè, ja sabeu que, malgrat aquestes passin, la seva bellesa persistirà en el nostre record ( així ho deia Natalie Wood versionant la “Oda a la inmortalitat” de William Wordsworth, a la pel.licula “Esplendor a l’herba” de Elia Kazan) Us desitjo,doncs, un estiu tan esplendorós com sigui possible.

“What though the radiance with was once so bright
Be now for ever taken from my sight,
Though nothing can bring back the hour
Of splendour in the grass, of glory in the flower;
We will grieve not, rather find
Strengh in what remains behind”

William Wordsworth
(Gran Bretaña, 1770-1850)

“…no hem d’afligr-nos sinó trobar la força en el que en roman…” … Que, en la pel.licula es convertia en …“Encara que els meus ulls ja no puguin veure aquell pur llambreig que m’enlluernava. Encara que ja res no pugui retornar-me les hores d’esplendor en l’herba, de la glòria en les flors, no hem d’afligir-nos , perquè la bellesa persisteix en el record” .

En fi… Bones vacances !!