Ahir vaig coincidir amb tres Consellers de la Generalitat a terres gironines: al migdia, dinant, amb el Conseller d’Agricultura Joaquim Llena, en un acte de partit per parlar de les propostes pel món rural. A la tarda amb Ernest Maragall, el Conseller d’Educació que havia acceptat amablement la invitació de l’escola Eiximenis per obrir els actes de celebració del centenari. Més tard amb el Conseller més gironí, Quim Nadal, pronunciant una conferència a la celebració del 10é aniversari de l’associació de comerciants de “El Centre” (acte en què, a més, un Josep Mª Noguer emocionat va recollir el Guardó de la Cambra de Comerç al Dinamisme Comercial 07).
La veritat és que, mai com des que tenim governs d’esquerres a la Generalitat, els consellers venen a territori gironí i coneixen la nostra realitat. La quantitat i qualitat de les visites de membres del govern del President Montilla és altíssima, com també ho va ésser amb el govern de Pasqual Maragall. Un cop més, ahir vaig tenir ocasió de veure com la nostra gent aprecia aquesta proximitat i aquest coneixement que són la condició imprescindible per una acció de govern ajustada a les problemàtiques reals, les dels nostres pobles i ciutats. Vaig gaudir de la cordialitat i la proximitat del Conseller Llena, en una trobada que tenia un to relaxat. De’n Quim què us puc dir? Mentre vaig ésser membre del seu equip de govern municipal procurava sempre anar als actes públics en què hi havia parlament de l’alcalde, pel plaer d’escoltar els seus discursos. Malgrat el que puguin insinuar a Polònia hi ha pocs oradors al món polític català que tinguin la capacitat oratòria de’n Quim. Em passava el mateix amb Joan Manuel del Pozo. Són valors segurs. Sempre hi aprens alguna cosa. Ahir no podia ésser l’excepció i va ésser un plaer sentir-li explicar moltes coses sobre comerç i ciutat, entre elles l’anècdota de la fotografia de Florència amb la que procurava i aconseguia jugar a entabanar a tothom (inclòs el President Pujol), explicant que eren les cases de l’Onyar.

Finalment la intervenció de Ernest Maragall a l’obertura del centenari de l’Eiximenis mereix capítol apart : va posar l’Eiximenis com a exemple de centre públic per la seva ambició i el seu ànim i va destacar-ne l’ arrelament a la ciutat. Va subratllar que la història de l’escola és fruit de la tenacitat, del treball d’equip, de la voluntat de continuïtat i que, en aquest sentit és un reflex de la ciutat. Va posar de manifest el seu caràcter innovador, i ens va dir que l’escola, les escoles, són joies de la ciutat, i que n’hem d’ésser conscients. Va insistir en que l’educació s’ha d’adaptar a una societat canviant, i que aspira que l’escola catalana doni caràcter a aquesta nova realitat. (A la fotografia el podeu veure signant autògrafs per unes alumnes de l’escola). Ens va encantar a tots també en Mon Marques, amb el seu resum de la història de l’educació dels darrers cent anys a Girona. En l’acte, a més, la nostra alcaldessa, l’Anna Pagans va recordar la seva condició d’ex-alumna del Centre, i la Mª Lluïsa Bonmatí, la directora, ens va adreçar unes paraules també molt emotives.