Trobada a Vilopriu
Ahir a Vilopriu , a casa de’n Lluís Maria de Puig varem fer la ja gairebé tradicional trobada (6ª edició) que propicia “Nou Cicle” i que marca d’alguna manera l’inici del curs polític. Avui els diaris en van plens, amb comentaris diversos sobre les intervencions de Pasqual Maragall, Raimon Obiols i el President José Montilla. Com que aquesta crònica ja està feta pels periodistes, jo recullo aquí , en primer lloc una sensació personal i , també, la meva intervenció, doncs els companys em varen donar la oportunitat de parlar a l’acte, juntament amb Lluís Maria de Puig, Maria Badia, Daniel Font, Clara Muñoz Cirici, Marina Geli i Antoni Castells, a més dels abans esmentats. El regust d’ahir és francament positiu: a més del retrobament amb molts companys i companyes d’arreu de Catalunya que varen voler ésser-hi, la sensació reconfortant de sentir diferents veus dins del PSC que s’escolten , amb ganes de debatre, amb respecte mutu, amb ganes de construir pensament col.lectiu i no de imposar una visió per damunt de les altres. Una altra evidència és l’expectativa que hi ha entorn de les potencialitats de la “Convenció pel futur” per impulsar aquest debat. El propi President José Montilla es va manifestar clarament a disposició d’aquesta iniciativa.
Podeu llegir clicant aquí la meva intervenció a l’acte . Podeu escoltar-la aqui. Jo us incloc un breu fragment de la conclusió.
“Hem d’aprofitar aquest moment dolç en què tenim la confiança de tanta i tanta gent per governar a tantes institucions per aprofundir en aquesta tasca.
No deixant que ens marquin l’agenda, no permetent que ens arrosseguin a una tendència a centrar el discurs polític entorn de conceptes negatius. La nostra és una proposta de construcció social, no de resistència.
No es tracta de resistir-se a la globalització , intentant sobreviure, sinó de saber aprofitar els seus aspectes positius, i de transformar-los en oportunitats per construir una societat amb més oportunitats per tothom.
Però ens cal no negar la situació que vivim , ens cal més lucidesa i més objectivitat en la nostra anàlisi de
Vaig ser ahir a Vilopriu i comparteixo les teves sensacions de sentir-me a gust, en el meu cas, pel fet de reveure i retrobar antics coneguts. Enhorabona pel teu discurs, les idees del qual comparteixo. D’altra banda, m’han decebut les cròniques periodístiques que, tal com ens tenen acostumats, han ressaltat les declaracions “de titular” dels personatges més coneguts en lloc d’explicar de què va anar l’acte en sí i el sentit del mateix.
Endavant!!
La trobada de Vilopriu, es va consolidant com un espai de trobada en el que és reflexiona en positiu sobre aspectes rellevant de la política. De l’altra dia jo en vaig treure varies reflexions molt interessants; la primera fou que la política és alguna cosa més que la gestió. La pregunta és : l’estratègia forma part de la gestió o és un element per desplegar ideologia?.
La segona fou: catalanisme + socialisme sembla que necessiten eixamplar-se per poder fer front al que Obiols enquadrava com un crisi, una crisi de país i també una crisi política. Maragall parla de dissoldre’s en un moviment europeu. A vegades sembla que canviem el catalanisme per l’europeisme, segurament no és així ja que poden ser dos elements integradors a l’hora. En tot cas, el que no podem deixar de ser és socialistes (ja hem aconseguit, entre tots, definir el socialisme de forma el suficientment amplia per donar cobertura a moviments diferenciats).
Per últim, hem de defensar la política. El poder polític en el nostre marc democràtic (més o menys imperfecte) és l’únic que exercim periòdicament tots els ciutadans, de forma que ens iguala i no exclou. Els altres poders son exercits exclusivament per èlits o per individus de forma exclusiva i excloent. Fa molts anys que aquests poders “fàctics” mantenen una crítica constant i voraç contra el poder polític i finalment estan avançant en els seus objectius. Cal recuperar la confiança en la política com a poder exercit universalment, això vol dir també repensar el partit.
Ànim amb la convenció, fan falta espais de debat i de decisió amb visió a mig i llarg termini.
Rafel
No et vaig veure, m’hauria agradat saludar-te. Gràcies pel teu comentari sobre la meva intervenció. Estic totalment d’acord amb tu sobre el reflex mediàtic de l’acte. No em sorprèn gens, però sap sempre un xic de greu. Em sembla molt important tenir sempre aquesta consciència de com n’és de parcial la realitat que ens expliquen, per poder relativitzar i contextualitzar el seu contingut.
Fins aviat
Hola Lluis
Estic d’acord amb tu que hi ha un interès evident per part dels poders “fàctics” de debilitar el prestigi i el marge de maniobra real del poder polític democràtic. Penso que , per això, és molt important que no els hi donem motius afegits per la crítica. Tenim molta feina a fer des dels partits per intentar recuperar la confiança de la gent en la política i ens hem de prendre seriosament la tasca i dedicar-hi energies. la nostra és una democràcia massa jove per que ens puguem permetre el luxe de instal.lar-nos en un fatalisme cínic: “passa a totes les democràcies madures dels països industrialitzats,…” . Em va agradar l’ànim critic de’n Raimon Obiols. Té un post en el seu blog comentant les dades del centre d’estudis d’opinió que no té pèrdua.
Fins aviat
Hola Pia,
Estic també d’acord amb en Rafel i en Lluis. És cert que la informació dels mitjans referent a la trobada de Vilopriu, per qui no hi va anar, ha sigut molt esbiaixada. Pràcticament no parlen del que realment es va parlar. Un replanteig del “fer política”. Més propera, recuperant i desentramant l’essència de la política ideològica. Una política adreçada a donar resposta a la problemàtica de la societat, sense menystenir la seva idiosincràsia. Entre tots i totes hem de fer que la Convenció pel Futur sigui una eina d’intercanvi de coneixement i poder assolir unes directrius en visió de futur per al nostre país.
Una abraçada.
Jordi
Hola Jordi
Una de les coses que és em va sorprendre quan vaig començar a treballar activament en la política municipal és la distància entre un fet que jo veia i la manera d’explicar-lo que tenien l’endemà els mitjans…
Espero que entre tots fem que la “Convenció” respongui a l’expectativa que està creant. Aquí tenim una feina engrescadora pels propers mesos.
Fins aviat
Pia