Divendres em varen convidar a un dinar organitzat per l’Associació de jubilats de Vilarroja i vaig poder-hi anar. Em va alegrar molt saludar en Marcos Cano, el seu President, i molts amics i amigues de qui tinc molt bon record. La seva carinyosa acollida em va recordar un cop més que, malgrat el que alguns dies sembla, la política no és tan desagraïda com diuen, especialment la política municipal. Cinc anys després d’haver deixat la meva responsabilitat política relacionada amb l’Associació (la de regidora de serveis socials de Girona), encara hi tinc una relació excel.lent. Realment el millor de la feina política són les relacions humanes que et facilita.

Vaig també trobar molts amics i amigues relacionats amb el món del benestar de les persones, a la inauguració del nou local de la Fundació tutelar de les comarques de Girona a la que vaig assistir després. En Josep Mª Solé hi està desenvolupant una feina excel.lent des de fa temps i ell i tot el seu equip necessitaven més espai per poder treballar en bones condicions.

Dissabte vaig coincidir també amb vells amics en anar a Platja d’Aro per col.labora en una jornada del PSC de política social.

Després, el diumenge varem anar a Figueres. Una de les meves filles és escolta, és noia guia. Jo ho havia estat també fa molts anys, així que cantant l’hora dels adéus, un llampec de nostàlgia em va il.luminar l’ànim . 800 escoltes junts feien un gran efecte. Varen passar el cap de setmana a Figueres i, concretament, al Castell de S. Ferran per celebrar el 101 aniversari de l’escoltisme. Em va agradar anar de nou al Castell . Havia estat durant uns anys la representant de la Generalitat al Consorci del Castell i, per tant, hi tinc un vincle especial.

Em sembla que em faig gran. Començo a tenir un passat molt llarg…