Així va definir Xicu Cabanyes a Josep “Jep” Riera, en la cerimònia civil de comiat que la seva família, la seva estimada esposa, l’admirable Dolors “Doli” Guix (germana del meu bon amic Josep “Pitu” Guix), i els seus dos fills, en Marc i l’Alba, varen voler compartir, dimecres passat, amb tanta i tanta gent que el coneixíem i l’apreciàvem. La cerimònia va ésser com era ell: familiar, amistosa, cívica, sensible (sense “sensibleria”), serena, acollidora amb tothom, evocadora de molts referents de la nostra cultura, arrelada al seu poble, Banyoles, lligada a la natura civilitzada del Parc de la Draga,…

Hi va haver paraules que varen anar acompanyant el comiat: de diversos amics, també d’ En Frederic Cabré en nom del Col.legi d’arquitectes de Girona que ell presidia, també d’ En Joan Solana que va saber (sempre en sap) interpretar i expressar el que molta gent pensava i recordar-nos molt encertadament el compromís radicalment cívic i ciutadà del treball d’En Jep Riera. Les paraules tan sentides que va pronunciar Xicu Cabanyes, el definien amb la major senzillesa : “Un home útil, un home bo”. Un home molt estimat, deixeu-me afegir. Vaig tractar Josep Riera en els darrers temps, un xic més arrel del seu accés a la Presidència del COAG, i de la organització de l'”Any Masó” i sentia per ell un sincer apreci, crec que compartit.

Els mitjans de comunicació es van fer ressò del seu traspàs, de la seva mort prematura, arribada després de tres anys de lluita activa i exemplar contra la malaltia. “El motivava el deure però també, com no, la passió per l’arquitectura i per la cultura“, deien els seus companys arquitectes.

Ell deia “La família, els amics, l’arquitectura, els viatges, la natura, l’escriptura, els espectacles, l’art, la cultura i l’humanisme, en general han estat les estrelles que han guiat la meva vida” i també en l’altra frase seva que la família va triar pel recordatori “La felicitat no és una estació a la que s’arriba sinó una manera de viatjar”.