Moltes gràcies a tots i totes els que em vareu acompanyar ahir a l’acte de llançament de campanya!! A tots, als que veníeu de prop, i als que vareu venir a Girona des de Ripoll, Port de la Selva, Verges, Rupià, Sant Gregori, Platja d’Aro,…. Als que vareu abandonar un moment les vostres merescudes vacances, als i les que vareu deixar la cassola al foc i a la família parant la taula,… I als que éreu fora i no vareu poder venir i em vareu fer arribar el vostre suport. MOLTES MOLTES GRÀCIES.

Sé que era un dia difícil: el dia 1 és un dia d’estar a casa, un dia de descansat, però junts varem enviar i enviar-nos un missatge els uns als altres: tenim il.lusió, no tenim mandra, “som molts més dels que ells volen i diuen”,…

Per mi va esser un dia emocionant. La ciutat estava deserta, el dia era humit i gris,  un d’aquells dies en que la pedra de Girona brilla de forma especial. I de sobte a la 1 del migdia va començar a arribar gent de tots costats adreçant-se la Pont de Pedra. Més d’un centenar. En un acte sobri i emotiu ens varem dir moltes coses els uns als altres. A mi em vareu dir, em vareu fer pensar, que junts ho farem. Us reprodueixo tot seguit el meu discurs i també unes quantes fotos de l’acte, que expliquen una mica millor que les meves paraules, com va anar tot plegat:

Intervenció de Pia Bosch i Codolà

Acte de llançament de campanya 1-1-11 Girona, Pont de Pedra, 13h.

Estimats  amics, estimades amigues

Moltes gràcies per esser avui aquí. La vostra presència és un presagi del que farem si ens ho proposem.  És el que dona sentit a aquest acte.

Any nou és la festa de la llum, l’inici del camí cap a la primavera, la celebració del recomençament , i un temps propici pels bons propòsits .

Us he citat en aquest punt tan genuí de la nostra ciutat per compartir amb vosaltres el meu propòsit d’any nou. No és un propòsit personal. Només té sentit si recull i interpreta el sentiment i el desig de moltes altres persones d’aquesta ciutat amb les que em trobo, parlo i comparteixo espai temps i vida.

Vivim temps complicats, plens de dificultats arreu del món, i també a Girona……. Moltes famílies i moltes empreses gironines es veuen afectades de ple per aquestes dificultats. Les administracions passen també moments molt difícils.

Són temps, però,  tant plens de reptes com d’oportunitats, n’estic convençuda. I només podrem avançar , només podrem identificar i aprofitar les oportunitats enmig de les dificultats,  si som capaços de generar una onada de confiança en la nostra capacitat de ressorgir, i de rellançar la ciutat.

He vingut aquí a proposar-vos engrescar-nos plegats a construir un projecte renovat i renovador, regenerador, el projecte de la Girona del segle XXI,  del nostre segle. Un projecte ple de realisme i també d’ambició, conscient de les dificultats però també capaç d’una mirada llarga, que retorni a la ciutat l’alegria que el moment de crisi que vivim se’ns ha endut.

Us vull convèncer que, creieu-me,  els millors dies d’aquesta ciutat encara han de venir.

Però per fer-ho necessito que m’ajudeu a generar aquesta onada de confiança , i la forma de fer-ho, sempre ha estat així i sempre serà així, és la política.

La política és i ha d’esser una rebel·lió contra el prejudici que tot està decidit i és inalterable.

Per això em presento a les properes eleccions, per governar. Vull ser la propera alcaldessa que surti de les urnes el proper 22 de maig. Ho vull, no pas per conservar el poder, com alguns diuen, no. Ho vull per poder treballar per fer realitat aquest somni que no és només el meu, sinó també el de molts gironins i gironines d’origen o d’adopció  .

“Girona,… formidable mina de somnis” , deia Prudenci Bertrana.

El nostre encara està per realitzar

Assumeixo amb orgull el patrimoni de la feina feta pels anteriors governs municipals que, d’ençà de la transició democràtica han transformat radicalment i en positiu aquesta ciutat, i  la vida dels seus habitants.

I em comprometo amb vosaltres a, essent fidel a aquesta tradició i els seus principis i valors, renovar el projecte, sumant a la nostra veu la de tots els gironins i gironines amb esperit progressista i voluntat d’obertura i avenç.

Els nous temps plantegen nous reptes i requereixen noves solucions. Som la força dels nous començaments  i volem tornar-ho a demostrar.

Us proposo beure de les nostres millors tradicions. Us proposo inspirar-nos en la força i el vigor creatiu de les noves generacions que hem de saber incorporar al nostre projecte, i que són imprescindibles per seguir transformant la ciutat. Us proposo obsessionar-nos en donar les màximes oportunitats a tots els nens i nenes de la ciutat. I , sobretot, us proposo comptar amb tothom, amb tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes, de tota edat i condició. Sé que sabeu, com jo, que tothom és necessari, i que una ciutat avança només si sap estimular i aprofitar el millor de la seva gent.

Us proposo construir una esperança col·lectiva per retrobar la confiança en el futur.

Somnio una ciutat capaç de promoure el dinamisme econòmic i la solidaritat. Una ciutat que teixeixi complicitats en moments difícils, que estimuli la implicació de tothom, que reculli els valors de l’experiència, el rigor i l’austeritat sobre les bases de l’educació, la cultura i el compromís cívic.

Una ciutat creativa i amb capacitat productiva per poder generar tot el treball i tota la riquesa que requereix el manteniment de la qualitat de vida que tenim.

Que té vocació de lideratge cooperatiu i solidari de la seva area urbana, I que vol jugar un paper clau en el concert de les ciutats de Catalunya i en l’Euroregió i  l’arc mediterrani dels que  forma part.

Somnio una ciutat vibrant i atractiva, on faci bo de viure-hi.

Deixeu-me avui, també, parlar una mica de mi. Contra el que molts poden pensar, no he tingut una vida gens fàcil. El meu pare va morir quan jo tenia només 9 anys. La història de la meva família va quedar profundament marcada per aquest fet, que em va fer prendre consciencia molt aviat de la fragilitat de  la vida. I malgrat tot, vull dir-vos que una i altra vegada davant les dificultats de la vida no m’he resignat. Vaig rebel·lar-me molt aviat contra el destí que se’m traçava i ho he seguit fent una i una altra vegada de moltes formes diverses. De fet, penso ara que tota la meva vida ha estat moguda per l’inconformisme davant les dificultats , i per la tenacitat.   Us ho explico per dir-vos que he après, amb el temps , que la fe en els propis ideals, la voluntat de perseguir els nostres somnis, el treball, la constància, l’alegria, la il·lusió i l’amor son molt més poderosos del que a vegades podem pensar.

I tot el que he aprés en la meva vida personal, familiar, professional i política és el que vull posar ara al servei de la ciutat. M’hi comprometo a fons, i us asseguro que no hi ha res que em faci més il·lusió.  És el repte més gran de la meva vida política i el més estimulant. Esser alcaldessa de la ciutat en la que vaig néixer i he crescut, i en la que han nascut els meus tres fills, és una gran il·lusió i un gran repte. Per això us  vull manifestar que, en els propers mesos, dedicaré tot el meu temps a intensificar un diàleg en profunditat amb la ciutadania de Girona per escoltar les inquietuds de tothom i per fer arribar a tothom el nostre projecte.

Aquesta trobada d’avui, però, no està centrada en mi. (…) Us deia al principi que és la vostra presència que li dona sentit. És de vosaltres de qui he de parlar.

Avui aquí hi ha, destil·lat, el millor de la ciutat. Aquesta reunió recull una certa essència de l’esperit de Girona,

Us parlava del somni que comparteixo amb molts de vosaltres. Sé  que també comparteixo amb vosaltres la convicció que  no n’hi ha prou amb somniar sinó que cal, també, treballar i perseverar. Aquesta és sovint una qualitat que marca la diferencia entre les persones : alguns per any nou formulen un propòsit i el febrer ja l’han abandonat, no són aquests els que assoleixen el seu somni. Els que arriben són els que perseveren, i em reconforta veure avui aquí tantes persones de les que conec el coratge i la tenacitat. A molts us conec de molts anys. Conec la vostra història i sé que teniu la visió, però també la valentia i la constància que calen per perseguir i assolir els somnis.

Molts dels que esteu avui aquí representeu “l’audàcia de l’esperança” en aquesta nostra ciutat.

Sou els que us baralleu contra el destí traçat, els que no us conformeu. Avui aquí hi ha l’energia concentrada suficient per desencadenar la onada que ens cal. Us proposo sentir aquesta energia , aquesta força i posar-la al servei d’un projecte col·lectiu.

La nostra ciutat està plena de gent magnífica.  Al llarg de la meva vida  he pogut gaudir de l’amistat i de l’exemple de moltes d’aquestes persones. De les meves mestres i els meus professors, dels professionals amb qui he treballat, dels meus pacients, dels veïns amb qui hem procurat de fer més fàcil la vida als barris, dels usuaris dels serveis socials, de les dones i els homes que malden perquè l’activitat econòmica i turística de Girona sigui un motor de riquesa, dels membres de les entitats que tenen com a nord una ciutat més endreçada, més pròspera, més justa… Girona necessita l’energia de tots. Girona us necessita:

(Deixeu-me dir-vos-ho en les paraules de Marco Polo parlant amb l’emperador Khubilai Khan:

Però, quina és la pedra que sosté el pont? —pregunta Khubilai Khan.
—El pont no és sostingut per aquesta o aquella pedra —respon en Marco— sinó per la línia de l’arc que elles formen.
Khubilai Khan roman silenciós, reflexionant. Després afegeix:
—Per què em parles de les pedres? Només m’importa l’arc. En Polo respon:
—Sense pedres no hi ha arc.)

Gent de la cultura,

Gent de l’esport,

Empresaris i empresàries

Treballadors i treballadores.

“Mares coratge” que feu girar la terra

Els pares i mares que cada dia aixequeu la persiana del mon, fent anar als nens i nenes contents a escola.

La gent gran, els que us manteniu actius, i els que necessiten més suport

Gent de l’educació,

I els infants: nens i nenes nascuts amb el segle, infants del 2000, infants del segle XXI. Un agraeixo especialment que sigueu aquí.  Us prometo, nois i noies que treballarem per vosaltres i amb vosaltres per  construir junts la Girona del futur, la del segle XXI

Nosaltres som els gironins del futur de que parlava Carles Rahola, “aquells futurs gironins, idealistes i constructius alhora, enamorats de la pau honesta i de la llibertat santa, fortament arrelats a llur terra però amb l’esguard i l’esperit ben oberts a tots els horitzons.”

Que avui esteu aquí es el que em fa estar convençuda que ens en sortirem.

Per això, perquè avui sou aquí, sé que aquest és un somni possible.

Viure una vida plena vol dir tenir somnis i perseguir-los.

Veient-vos avui aquí, sé que ho farem.

Us proposo  tancar els ulls per un moment i pensar en aquells i aquelles que ens han precedit: en les seves vides difícils, dures, i malgrat tot plenes de dignitat.

(Ens els recorda Narcís Comadira, a “Les ciutats”:

Així s’han fet les ciutats:

construïdes lentament

amb pedres que ahir van ser

vides humanes: amors,

sofriments que ningú recorda.)

Construir el futur és la millor forma d’honorar la seva memòria.

Avui, el primer dia de l’any, és també el primer dia d’un viatge que té una primera estació el proper 22 de maig , que no és una estació final, sinó l’arrencada valenta d’un nou començament. El viatge que us proposo és molt més llarg, molt més ambiciós, és un viatge col·lectiu que hem de fer conscients de les dificultats, però també sense deixar de mantenir la mirada en un horitzó de prosperitat. No el podrem fer sense mobilitzar les millors energies de la ciutat,  els talents adormits. És un viatge que requereix  la força d’un veritable nou començament

Narcís Jordi Aragó a “Teoria i pràctica de Girona”, diu, parlant de la nostra ciutat “… sap que la immortalitat no li ha de venir dels afalacs dels de fora, sinó de la voluntat dels de dins i que una ciutat no és pas immortal perquè ho diuen els papers, sinó perquè de debò té capacitat de sobreviure i de perpetuar-se amb l’esclat d’una contínua germinació”

Us convido avui a treballar pel nou esclat , en un dia que em recorda un preciós poema d’ Elisabeth Alexander

“…En la llum d’aquest dia brillant, en aquest aire d’hivern, tot pot ésser creat i totes les frases poden començar…”.

Amb vosaltres, per Girona