La forma d’afrontar la situació de crisi que vivim canvia molt en funció de com ens estigui afectant directament, però també en funció de les nostres experiències, de la nostra personalitat i de la forma de veure la vida que tinguem. Potser li haureu sentit dir a l’economista Josep Oliver ,que el fet que el 40% dels catalans tinguin menys de 40 anys, fa que no tinguin referents vitals de crisis anteriors, i això els dificulta relativitzar i entendre el caràcter temporal de la situació.

L’ànim col.lectiu està per terra, sempre és així en situacions de crisis. Els artistes intenten , a vegades, influir en aquest ànim: sigui per contrarestar-lo, sigui per aguditzar-lo.  Durant la crisi política  i social dels anys 60,  Bob Thiele i George David Weiss, varen escriure una cançó “What a Wonderful World” que va estrenar  el gran Louis Armstrong i que va sortir editada en un single a principis de l’any 1967, amb la intenció de contrarestar el desànim i insuflar optimisme.  Louis Armstrong la va interpretar de forma memorable.  La cançó parla de l’encant de les coses més senzilles de la vida, i és un cant a l’esperança. Parla, entre altres coses, dels infants que neixen avui , dient  “Aprendran molt més del que jo mai arribaré a saber…”. Potser us agradarà recordar-la: Malgrat tot… Quin món meravellós!.

WHAT A WONDERFUL WORLD

(George Weiss / Bob Thiele)

I see trees of green, red roses too

I see them bloom for me and you

And I think to myself, what a wonderful world

I see skies of blue and clouds of white

The bright blessed day, the dark sacred night

And I think to myself, what a wonderful world

The colours of the rainbow, so pretty in the sky

Are also on the faces of people going by

I see friends shakin’ hands, sayin’ “How do you do?”

They’re really saying “I love you”

I hear babies cryin’, I watch them grow

They’ll learn much more than I’ll ever know

And I think to myself, what a wonderful world Yes, I think to myself, what a wonderful world Oh yeah .