Un temps per cada cosa
Segueixo rebent, com tots els companys i companyes socialistes, moltes felicitacions per la victòria en aquests dies. La veritat és que estem molt satisfets d’haver merescut la confiança de tanta i tanta gent, i alhora , com deia Montse Palma en un article publicat avui al Punt diari, sentim el pes de la responsabilitat i la voluntat decidida d’estar a l’alçada del repte. Ara és l’hora de treballar per tenir major presència a Madrid i per garantir que el Govern de l’Estat treballa per donar un tracte just a Catalunya i a les nostres comarques. Jo penso que també és l’hora de fer pedagogia sobre la concepció federal de l’Estat prop dels nostres companys del PSOE i, en general, per les Espanyes.
Com que, parafrasejant l’Eclesistés, a la vida hi ha un temps per cada cosa, avui, però, he pogut fer dia gironí i això m’ha permès assistir a dos actes culturals en què he passat una bona estona. Primer he anat a l’acte de celebració del 8 de març organitzat per l’ICD. M’ha encantat poder veure actuar la Margarida Massot i l’Eva Trullàs, acompanyades per la soprano Georgina Rabassó i la pianista Viviana Salisi . Amb la Margarida i l’Eva ens coneixem de molts anys enrere i ha estat una agradable sorpresa veure la seva actuació, excel.lent d’altra banda. Entre el públic hi havia la poetessa gironina Agustina Reixach, (acompanyada per la Sra Rotllan) a qui la tria de poemes li ha semblat molt selecta. Jo he trobat que tenia tota la raó.
Després he pogut assistir a la inauguració d’una exposició- performance “Torres Monsó versus Pep Admetlla”, a les sales d’exposició de la Rambla. La veritat és que m’hi he divertit, com la majoria dels i les assistents. Ha estat molt agradable veure l’humor que segueix exhibint Paco Torres Monsó, gràcies a l’estímul que és per ell col.laborar amb el seu amic, el també eugenienc Pep Admetlla, amb el fotògraf (en aquest cas cineasta) Josep Mª Oliveras i amb l’àrbitre-comissari (sic) Eudald Camps.
I com que hi ha d’haver temps per tot… , em sembla que ha arribat l’hora de prendre’s uns dies de descans blogaire . Fins ben aviat amics i amigues de la xarxa!
Pia,
aixo es un comiat ?
o unes vacances de Setmana Santa?
Si son vacances de S.S. son merescudes, disfruta-les amb tots els teus.
Roser
Hola Roser
Són unes petites vacances que encara no començo perquè hi ha una cosa que he fet avui que vull explicar en la propera nota.
Una abraçada
Pia