Admiro en Quim Bonaventura, l’infatigable ànima de tantes causes, també de la “Minusfera”. Admiro la tenacitat amb que ell i també el seu inseparable President i soci Pere Tubert treballen per l’eliminació de tota mena de barreres, incloses les mentals, que a vegades són tan dures com les físiques. Admiro la perseverança, la determinació i també la paciència amb què treballen. MIFAS no seria el que és sense ell.

Em dedica al seu blog unes paraules molt carinyoses, que li agraeixo molt. Per fer-ho, per agrair-li, una cita dedicada. (A veure si t’agrada , Quim!). És del “Émile” de Rousseau i la cita Daniel Pennac al seu darrer llibre, parlant de com s’ha d’orientar l’educació perque els nois i les noies assoleixin el rang d’home “ que tants pocs homes saben ocupar ” (ara diríem de persona, d’ésser humà…)

“Us fieu de l’ordre actual de la societat sense pensar que aquest ordre està sotmès a revolucions inevitables, i que us és impossible preveure ni prevenir aquella que afecti els vostres fills. El gran esdevé petit, el ric esdevé pobre, el monarca esdevé súbdit; ¿són tan rars els cops de la fortuna que pugueu comptar d’estar-ne exempts? Ens acostem a l’estat de crisi i al segle de les revolucions. ¿Qui us pot respondre què serà de vosaltres? Tot allò que han fet els homes, els homes poden destruir-ho; els únics caràcters inesborrables són aquells que imprimeix la natura, i la natura no fa prínceps ni rics, ni grans senyors. ¿Què farà doncs en la baixesa, aquell sàtrapa que només haureu educat per la grandesa? ¿Què farà en la pobresa el publicà que només sap viure d’or?Què farà, desproveït de tot aquell imbècil fastuós que no sap usar de sí mateix, i que només posa el seu ésser en allò que li és estrany? Feliç qui sap llavors abandonar l’estat que l’abandona, i seguir sent un home a despit de la sort! Que lloïn tant com vulguin aquell rei vençut que volia enterrar-se enfollit sota les runes del seu tron; jo el menyspreu, veig que només existeix per la seva corona, i que si no és rei no és res, en canvi aquell que la perd i se’n està, se’n posa per damunt. Del rang de rei, que un covard o un malvat o un foll poden ocupar tan bé com un altre, ascendeix a la condició d’home, que tan pocs homes saben ocupar…”

Jean Jacques Rousseau “Émile” (Segle XVIII)