La setmana ha estat molt plena, amb moltes cites d’ interès. Una grip m’ha deixat fora de joc durant un parell de dies i no vaig poder anar ni a la presentació del llibre de Guillem Terribas, per felicitar-lo, ni a l’entrega dels premis LiberPress (amb premi emocionant a les mares de Sbrenica i a en Miquel Ruiz i Fotògrafs per la pau, inclòs), entre d’altres coses. Tot i això els dies que he pogut circular han donat per molt: Dilluns vaig estar de visita a les obres del Sta Caterina (ho recolliré més endavant), i vaig anar a fer una classe a la UdG convidada per Toni Vilà, un dels millors juristes especialitzats en serveis socials que conec i el millor historiador dels serveis socials de Catalunya. En Toni, bon amic, m’havia convidat per explicar la funció legislativa del Parlament a un grup d’alumnes d’educació social. (Quan vaig a la universitat em ve enyorament . M’agrada fer classe: el contacte amb els alumnes és vivificant). El mateix dilluns i també dijous i divendres vaig assistir a les compareixences de diferents Consellers davant les comissions parlamentàries corresponents sobre els pressupostos dels diferents Departaments de la Generalitat. No vaig poder anar dijous a la presentació d’un llibre d’aquests que situen fites en el camí “Economia catalana: reptes de futur” . En canvi, afortunadament, si vaig poder anar a a estones al seminari convocat per l’Iemed i el Centro Internacional de Toledo para la Paz “Del cost del No-Magreb al tigre nord-africà“, sobre la interdependència entre Europa i el nord d’Africa. Les activitats de l’IEMED tenen sempre un gran interès, tenint en compte que la política euromediterrània és un dels àmbits rellevants de les relacions exteriors de l’Estat espanyol i de Catalunya avui i en el futur.

Finalment divendres, formant part d’una representació de la comissió parlamentària d’acció exterior, de la que soc secretària, vaig assistir a una visita a la Fragata de l’Armada francesa “Aconit“, fondejada al port de Barcelona. El consolat de França havia propiciat la invitació del comandant i la visita i el dinar distès a bord amb que ens van obsequiar varen valdre molt la pena. El capità Olivier Lebas ens va explicar en poca estona algunes qüestions essencials de la política de defensa europea pel que fa a la protecció de la pau als mars i oceans del mon, i ens va insistir en la importància estratègica del mar. Aquesta fragata “furtiva”, fa funcions de intervenció en situacions de crisi de molt diversa naturalesa, que varem conèixer durant la visita . L’excel.lent acollida del capità Lebas, un enginyer, ex-pilot de caça, europeista i multilateralista convençut, que no va deixar cap de les nostres preguntes sense resposta, va ésser el millor de la visita.

Una darrera recomanació: l’article del gran Quim Bonaventura al Diari de Girona d’avui. I una darrera felicitació a en Pere Massana i família per l’estrella merescuda.