No vull en una petita nota tractar un tema d’una magnitud enorme. Només vull dir, com ja vaig dir ahir a la tertúlia dirigida per Carlos Losada, de la COPE Catalunya, que estic totalment convençuda que  la immensa majoria de les Fundacions de finalitat social i cultural a Catalunya actuen de forma impecable i rigorosa a benefici dels seus objectius, aportant capital social i cultural a la nostra comunitat . L’estat d’astorament en què l’ escàndol públic dels delictes comesos al voltant del “Palau de la música” per Félix Millet i qui hagi col.laborat amb ell, ha deixat a tota la opinió pública catalana s’expliquen, justament, per l’excepcionalitat del fet,  per la magnitud de la traició de la confiança dipositada per tothom sense excepció, i per la sofisticació del delinquent que va saber saltar-se tots els controls. Cal que tinguem confiança en la justícia, cal que el pes de la llei caigui sobre qui ha fet un delicte de conseqüències enormes per la confiança col.lectiva en les institucions i els símbols de tota una comunitat i cal no sembrar el dubte sobre tantes i tantes entitats, la immensa majoria,  que treballen amb dificultats i desinteressadament pel progrés col.lectiu. Segur que els sistemes de control milloraran després d’aquest fet, que hi haurà un abans i un després, però l’existència d’uns fets tan immorals no ens han de fer dubtar de la qualitat moral i ètica del conjunt.