Ja fa una colla de dies que no tinc temps pel blog. Corro d’una banda a l’altra sense temps de seure una estona amb calma. I així,  no havia pogut ressenyar algunes de les coses interessants i esperançadores que he vist aquestes darreres setmanes :

EL NOU TRUETA

Per exemple la presentació del projecte bàsic del nou Hospital Josep Trueta, que incorpora ja els espais per la Facultat de medicina i tots els requeriments que un hospital de referència de tota la demarcació ha d’incorporar en el segle XXI. El dia de la presentació Marina Geli parlava del seu somni: hem d’aspirar a l’excel·lència , ens hem d’emmirallar en Harvard quan dissenyem els currículums formatius, hem d’aspirar al millor servei públic, als millors professionals, a la millor formació. Tot l’impuls extraordinari que la Conselleria de salut, amb Marina Geli al capdavant,  ha donat al sector biosanitari en els darrers anys, que està a l’origen del creixement exponencial d’aquest sector a Catalunya, es veu reflectit  en l’ ambició d’excel.lència que conté el projecte del nou hospital del segle XXI de Girona.

ARBORETUM

El mateix dia, el dimecres 15 de setembre,  després d’inaugurar el Saló de la Planta i el Viver, l‘Associació de viveristes signava en presència del Conseller d’Agricultura, amb els alcaldes de sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, i de Celrà, Francesc Camps, el primer impulsor de tot plegat,  el conveni per engegar el Consorci Arborètum: Centre d’Innnovació de la Planta de Jardí. L’entitat té com a finalitat dinamitzar el sector i impulsar la innovació, i per això es proposen construir un centre modèlic. Es tracta d’ un projecte a desenvolupar en els propers anys, també a la riba del Ter, molt pocs quilòmetres aigües avall del Trueta, al terme de Sant Julià de Ramis. És un model magnífic de col.laboració público/privada, fet  amb realisme i ambició  alhora. Quan ens explicaven quins Arboretums d’altres llocs del món havien visitat per inspirar-se vaig tornar a sentir parlar de Harvard. Els viveristes són un altre exemple del model a seguir: partint d’un sector tradicional, aplicant-hi tecnologia i coneixement, aplicant-hi esperit emprenedor i capacitat empresarial, han aconseguit un notable desenvolupament del sector. Només combinant realisme i ambició, només pensant en el futur amb una esperança indestructible, superarem aquesta crisi. De nou els emprenedors de les nostres terres ens mostren al camí a seguir i ho fan de la mà de dos alcaldes joves i compromesos, que són també dos models del treball constant dels excel.lents alcaldes que, a casa nostra, són capaços de gestionar el dia a dia sense deixar de mirar lluny, sense deixar de pensar en les properes generacions. I , a més, han comptat amb el suport del millor Delegat d’agricultura que hem tingut a Girona, en Josep Guix

INNOVAC

La mateixa setmana, juntament amb altres companys diputats i senadors, varem fer una visita a Olot per conèixer de prop Innovac. De nou, una experiència de bona pràctica que té seu a les comarques gironines. Es tracta d’una entitat que treballa per articular el clúster carni que es troba sobretot a les comarques de Osona i La Garrotxa. Varem visitar primer una de les plantes de llescat de Noel. Cada vegada que he estat visitant aquesta empresa penso el mateix: La Garrotxa sembla una d’aquestes valls del Nord d’Itàlia, més suïsses  que meridionals, industrioses i ordenades de les que surten productes d’altíssima qualitat amb destí a tot el món. El dia fresc i humit que feia ajudava a trobar similituds. Després, reunió de treball i dinar amb els empresaris. Vaig tenir ocasió de poder parlar una bona estona amb Joan Boix de Noel, i Xavier Espuña, entre d’altres i comprovar, un cop més, que  l’èxit d’aquestes empreses familiars no té res de casual. La voluntat emprenedora d’aquests empresaris que, jugant-se-la, creen riquesa i llocs de treball, és el que explica la superació de tantes dificultats.  “Hi ha molts camins per tirar endavant, no n’hi ha un de sol”, deia Xavier Espuña, quan li preguntàvem sobre les diferents formes d’encarar la crisi.Tots els camins, però, passen per la combinació d’ambició, esforç, intel.ligència, capacitat de sumar, ….

LA CALADA DE LA TUNELADORA GERUNDA

Vaig poder estar present en el moment de la calada de la tuneladora Gerunda, el moment en què  la tuneladora arribava a la futura estació de Girona.  Un moment emocionant! Vaig fer aquestes fotos (un xic precàries) del moment. De l’abans, i del moment que la pols començava a omplir-ho tot. El futur que arriba de manera aparatosa!