Una setmana al voltant de la celebració del 8 de març
Aquesta setmana s’han celebrat a Girona un munt d’accions per celebrar el 8 de març, el Dia Internacional de la dona treballadora. Aquest vespre he pogut assistir a les dues darreres. En primer lloc, l’acte que hem organitzat des del PSC en el nostre local electoral de Girona, amb Gemma Lienas, que ens ha parlat de “Escriure amb ulls de dona”. Més tard , l’acte que ha organitzat l’associació de veïns de Torre Gironella juntament amb l’associació de dones “Rigoberta Menchú”, del Sector Est de Girona, que ha inclòs la representació de l’obra “de Cenicientas i perdius”, i la projecció d’un documental amb entrevistes a tres de les veïnes més veteranes del barri.
M’ha agradat molt també poder assistir-hi perquè feia molt temps que no entrava al local social del barri. He pogut saludar molts veïns i veïnes del sector. He recordat la inauguració de la remodelació del local, que es va fer en el temps en què jo era regidora de l’Ajuntament . I veient el documental he recordat la història de les lluites per la dignificació del barri que m’havien explicat tantes vegades en Miquel Fañanás, que en va ser regidor durant uns quants anys, i el propi Quim Nadal, que explicava amb orgull la contribució de l’Ajuntament socialista a la regularització de la situació del sector en els primers anys de la democràcia al nostre país. Baixant , ja de nit, de Torre Gironella he comprovat, un cop més, la situació privilegiada de la zona: la vista que es té des de dalt sobre la ciutat és magnífica. Si no ho heu vist mai us recomano pujar-hi algun dia, i també alguna nit, quan la ciutat i el Barri Vell estan il.luminats.
Hola Pia
Tens raó la gent que no ha pujat mai a Torregironella, no sap saben pas el que es perden. Ahir al celebrar als locals el dia de la Dona Treballadora per 1º cop ( crec jo), amb l’obra de teatre i el recull de records de les tres dones (dues d’elles les meves ties) que van parla de la seva arribada, dels anys tan difícils que van passar abans no estar mitjanament instal•lades, de les relacions d’amistat que es forjaven, etc… m’ha emocionat el que ha descobert la meva nena, que ella al seus 9 anys ni imaginava el que havien passat els meus pares (els seus avis) quant van arribar amb els seus pares, també m’ha tornat a la meva infantesa, jo vaig ser molt feliç a la Torregironella, també m’ha fet recordar encara mes a els meus avis….
Gracies Pia per la teva Asistencia, per teu recolzament en aquestes iniciatives.
Roser
Gràcies a vosaltres per convidar-me, Roser. Em va encantar esser-hi. I em va emocionar veure com actuaven les nostres amigues!. Quina energia!.
Quina senzillesa i quina força!.
Una abraçada
Pia