Segueixo amb interes el debat de la reforma sanitària als Estats Units. Vist des d’aquí sembla increïble que hi hagi 47 milions de persones en aquest gran país que no tenen assegurança de salut. La dreta més recalcitrant ha desenfundat tota la seva artilleria i tiren a discreció contra el President Obama i tot el seu entorn per evitar que pugui tirar endavant aquesta reforma. L’acusen de socialista, mot que als Estats Units és anatema. A casa nostra, fa ja molts anys que un govern socialista que tenia al capdavant del Ministeri de sanitat a un socialista molt vinculat a les terres gironines, Ernest Lluch, va aprovar la llei general de sanitat, l’any 1986. Des de llavors ha plogut força i avui ens sembla que el sistema de salut excel.lent que tenim ha sorgit per generació espontània. No és així, és el resultat d’un esforç col.lectiu, de tota la societat, impulsat per un govern que creia en la justícia social. Avui el nostre sistema és reconegut mundialment. En moments com els actuals, és més evident que  mai que sense un bon sistema públic de salut, la situació de qui ha perdut la feina (cosa que ens pot passar a tots), o pateix dificultats, seria infinitament més angoixant. Les desigualtats socials, per tant,  provocarien situacions molt més greus i injustes.

Tornant als Estats Units,  el combat allà és ara ferotge. Un dels blancs dels atacs dels darrers dies és la primera dama, la gran Michelle Obama. Va gosar,  en un speech magnífic, explicar com les mancances del sistema de salut tenen un impacte especialment important en les dones. Va parlar de les desigualtats des de una visió de gènere, i ho va fer amb la magnífica capacitat oratòria que la caracteritza. És una dona admirable i per això la “caverna” americana no la suporta. Si la voleu sentir i veure, us linko el vídeo tot seguit: