L‘”entrevista” (per dir-ne alguna cosa) de Manuel Fuentes al professor Vicenç Navarro en el programa matinal de Catalunya Ràdio del passat 7 de setembre ha generat aquesta setmana una gran polèmica que ha ocupat molt espai a les xarxes socials i gairebé gens als mitjans més tradicionals. No havia tingut temps de comentar-ho en el blog, perquè la setmana està essent intensa i carregada de feina. Ho faig ara, fent un enllaç al blog del professor Navarro on explica molt clarament la seva posició, i manifestant la meva inquietud pel fet que aquest tipus d’actitud, que ja és la norma de conducta de Manuel Fuentes, es toleri en un mitjà públic que hauria d’estar al servei de tota la població. Confesso que vaig deixar d’escoltar-lo fa temps perquè em molesta molt especialment aquesta forma de treballar quan es produeix en els  mitjans que són de tots. Aquesta setmana l’he tornat a escoltar per comprovar que la situació va empitjorant a marxes forçades. Em sembla que ens anem allunyant ràpidament de l’aspiració a uns mitjans públics independents, plurals, objectius i rigorosos. No sé si això puja l’audiència, però segur que el que no augmenta és el prestigi i el crèdit dins i fora del nostre país pels nostres mitjans.