Dilluns al matí varem estar visitant , amb Montse Palma, diputada del PSC al Congrès i Consol Cantenys, regidora de Vilafant i vicepresidenta del Consell comarcal de l’Alt Empordà, ( a més de bones amigues ambdues) , les recentment estrenades noves instal.lacions de MIFAS a Vilafant. Ens varen acollir, encantadors com sempre, en Pere Tubert i en Quim Bonaventura (el blogaire més conspicu de la Minusfera, que ja ha recollit la nostra visita al seu blog) i la directora del centre . El “Centre ocupacional i de recursos Pere Llonch” es va inaugurar el mes de juliol i com que no varem poder anar a la inauguració teníem ganes de fer-hi una visita. Està situat en una parcel·la magnífica de Vilafant, des de la que veuen el golf de Roses i el Canigó. La recordava perfectament del dia que hi varem anar a posar la primera pedra, perquè varem comentar abastament la generositat de l’Ajuntament (i del seu alcalde de llavors, Paulí Fernandez). El taller ocupacional es complementa amb un servei de fisioteràpia, un menjador i sala polivalent, i serveix de centre de dia i de sue de MIFAS a l’Alt Empordà. Les instal.lacions són funcionals i lluminoses: s’hi està bé. La visita, per descomptat, va servir també per seure i parlar del que en Quim en diu “els temes que ballen; llei de la dependència, PUAD, Centres Especials de Treball”.

En Quim i en Pere, en Pere i en Quim fan un tàndem insuperable, es complementen com pocs equips. Ho tenen tot: idees clares, determinació, tenacitat i constància, realisme i il.lusió, mal geni quan cal, i, a més, un humor impagable. (Un dia es definien a si mateixos com una parella de monges d’aquelles d’abans que anaven pel món demanant). Tot això i més es necessita per afrontar els reptes que han afrontat, afronten … i hauran d’afrontar en el futur, en defensa del seu col.lectiu. La vida dels minusvàlids físics de Girona, però, no seria la mateixa sense ells.