He tingut la sort d’ésser convidada pel Departament d’Estat del Govern d’Estats Units a un viatge d’immersió per conèixer el sistema polític i la realitat social d’aquest país. Un dels temes sobre els quals hi ha un intens debat obert aquí aquests dies, és la gestió de la immigració. Millorar aquesta gestió va ésser una de les promeses de campanya de l’actual president Barack Obama. El sistema de majories i d’equilibris entre el poder legislatiu i l’executiu, però, han impedit que les propostes de reforma legislativa que han arribat al Congrés hagin prosperat. El grup republicà al Senat ha bloquejat aquesta reforma i, per tant, de moment, no podrà aprovar-se.

El debat al voltant d’aquesta qüestió està essent, com en altres països, com a Catalunya, utilitzat electoralment. També aquí, als Estats Units, hi ha eleccions aquesta propera tardor. En aquest context, l’estat d’Arizona ha aprovat una polèmica llei de persecució de la immigració il·legal i ha obert la veda en una cursa que fins a les properes eleccions pot tenir nous episodis similars.

Aquí, però, el debat té un agreujant especial. I és que el mite fundacional americà sosté que aquest és un país d’acollida, que dóna la benvinguda a aquells que, vinguts de tot el món, arriben aquí buscant la seva oportunitat, si estan disposats a oferir la seva energia i la seva capacitat emprenedora. De fet els Estats Units són el que són per l’aportació dels immigrants d’arreu que han arribat buscant una vida millor en un país basat en l’ideal de llibertat i de la lliure iniciativa, des d’Einstein fins als treballadors més anònims que aixequen cada dia la persiana de qualsevol empresa americana. A més, per a molts americans és molt clar que en un món cada cop més globalment interconnectat, la diversitat és un gran avantatge per la innovació i l’emprenedoria, per la competitivitat, en definitiva.